Oposicions de mestres.

Una de les prioritats de l’acció de Govern de la Generalitat de Catalunya és fer front a les necessitats de l’ensenyament obligatori a Catalunya, especialment vulnerable, des de fa uns anys, sobretot per l’augment d’alumnes molts d’ells nouvinguts. D’entre les mesures adoptades volem destacar la voluntat de reduir, de forma significativa, la taxa de mestres i professors interins en l’ensenyament públic obligatori.

Amb aquest objectiu, com l’any passat, enguany es va aprovar una oferta magnífica de places dels cossos de mestres i professors. Fins aquí tot correcte. Ara bé, fa pocs dies ens varem assabentar pels mitjans de comunicació que finalitzats els processos selectius, malgrat l’interès del Govern de reduir el nombre d’interins, un nombre més que respectable de places convocades havien quedat desertes. Sobretot un espectacular 45,4 % de les places de mestre especialista d’anglès i un 30 % de les places dels mestres especialistes de música.

I em pregunto, què ha passat? Com pot ser que malgrat la necessitat de mestres, sobretot especialistes, els Tribunals hagin deixat tantes places desertes? Miro de trobar explicacions. Bé entenc que hi ha una convocatòria que recull una descripció de les proves i uns criteris d’avaluació de les mateixes. Tenim uns Tribunals que executen el procés selectiu seguint les pautes publicades i tenim uns candidats, molts d’ells interins, que preparen els seus exercicis en consonància amb les bases publicades. Tot sembla clar. Presumim que Tribunals i Opositors saben els uns què demanaran i els altres allò què se’ls exigirà. I dic presumim perquè el fet que a una oposició es declarin tantes places desertes és un mal símptoma, alguna cosa ha fallat. Potser, sobretot els mestres especialistes, s’han distret excessivament estudiant uns temes i preparant una “Programació d’aula” sense saber amb claredat allò que més valoraria els Tribunals seria, sobretot, el nivell de competència i les habilitats en les respectives matèries; els mestres d’anglès demostrant un domini de l’expressió i la comprensió oral i escrita de l’anglès i els mestres de música de la interpretació instrumental i els coneixements de solfeig i harmonia... En definitiva, potser no ha hagut l’entesa necessària, s’han aplicat els criteris d’avaluació amb massa exigència o les proves no han estat les més adequades per mesurar allò que es volia mesurar, o els candidats no han estudiat prou. Tot plegat un despropòsit.

Això és així. Però davant d’aquest fet em pregunto, d’aquests mestres “no aptes”, quants son interins? Mestres dels nostres fills? Mestres considerats “aptes” al setembre, per ensenyar a les escoles durant el curs, per bregar dia a dia amb els alumnes, i, perquè amagar-ho, també amb més d’un pare... en canvi, al juliol “SUSPENEN” una oposició generosa com aquesta. Tampoc no lliga gaire el fet que la majoria dels interins són avaluats durant el curs de suficiència o excel·lència per part dels seus directors o inspectors. O sigui, els mateixos que els aproven durant el curs, en el dia dia, a l’oposició els neguen una plaça existent, pressupostada, dotada...
En totes les oposicions, els tribunals han de descartar candidats dolents o mediocres, que no demostren prou competència, amb o sense informe. Però també penso que alguns Tribunals poden no haver ponderat prou les seves decisions. Em resisteixo a pensar que hagin suspès tants mestres especialistes. I si de debò, són tant incompetents com per deixar-los “a la cuneta”, no entenc com poden treballar durant el curs a les nostres escoles.

Per acabar, què passaria si, en coherència amb aquests resultats, els mestres interins suspesos decidissin, alhora, quedar-se a l’atur el curs vinent, des de la lògica “Si P no és vàlid” “P no pot treballar”? No vull ni pensar-ho.

Bé no ens alarmem, això no passarà i ben segur que aquest setembre, els mestres interins suspesos, seran rebuts pels seus “examinadors”, mestres de carrera, equips directius i inspectors, amb els braços oberts. Com si no hagués passat res. Bé si que ha passat, i tots han de prendre-hi nota. Els uns essent potser un xic més mesurats i equànimes i els altres aplicant als seus coneixements el què han après d’aquest procés selectiu per evitar recaure.

Enhorabona els aprovats i ànims pels no aprovats, que no suspesos.

Los cambios de escenarios

Pep es un joven de 21 años. Reside en Barcelona en el seno de una familia acomodada. Siempre ha tenido satisfechas sus necesidades y ha vivido cómodamente.

En fecha reciente y de cara al próximo curso universitario, después de haber fracasado en sus actuales estudios en una Universidad catalana, decide preinscribirse para las Universidades andaluzas. Verbaliza su interés de pasar, al menos, un año en Andalucía. Esta decisión, poner tierra de por medio, se puede interpretar cómo un intento eficaz de alejarse del contro parental. Pero tal vez no es así. Todo y tener lógicas reservas y preocupación sobre su decisión, no para de especular sobre cuales son sus auténticas motivaciones.

Observando el perfil de su conducta podemos advertir la algunos factores de riesgo. Sus últimos años en el Instituto no le reportaron el éxito necesario para desarrollar su autoestimo y verse reforzado con el esfuerzo por conseguir buenos resultados. Comenzó a fumar en edad reciente contra la voluntad de sus padres, a los que no dudamos que quiera. El tabaco les acercó al cánnabis, la marihuana, el haixis... consumía, no sólo en contextos de ocio sinó también es espacios de recogimiento personal. Actualmente esta socializado en un grupo dónde prevalecen valores nada socializantes. Sus miembros se ven reforzados entre ellos mismos y mentienen un espacio inter subjetivo muy estrecho sin duda atraidos por la extraordinària fuerza centrípeta de sentir-se iguales en algunos fracasos y proclives a vivir el día a día sin darse el palo de pensar en el futuro. Convenciso que no puede hacer frente a la corriente decide que "no quiere" hacer frente... todo le dá igual y esta elección se recoge en los versos de sus composiciones. Ha llegado y sin el menor reparo, si se tercia, es capaz de cometer coductas antinormativas, algunas de ellas delictivas; conducir sin permiso, superar las tasas de alcoholemia, conducir vehículos sin seguros... Siempre alberga una prepotencia natural un " a mí no me pasará" "yo controlo" "déjame en paz..."

Poner tierra de por medio me sugiere, ilusamente, pero necesaria, la esperanza que Pep se quiera dar una segunda oportunidad cambiando de escenario. Aunque, no se marcha sólo, le acompaña un amigo. De alguna manera se lleva algo de lo que, en principo, desea huir.